És costum de tots
els partits atribuir-se una victòria desprès d’unes eleccions, encara que el
resultat hagi estat desastrós. Be, està clar que sempre se’n pot treure profit
d’una situació adversa, però atribuir-se una victòria, quan no ha estat així,
em sembla desastrós.
Al nostre
tancament de campanya ja vam dir que amb el recorregut que havíem tingut com a
projecte, el fet de presentar-nos ja es una victòria, i realment ha estat així.
Haig de reconèixer que la determinació dels meus companys i companyes ha estat
la que ha fet que un projecte que ha passat, de l’èxit al fracàs, i desprès del
fracàs a l’èxit, hagi estat a punt d’assolir un èxit rotund.
En aquest
recorregut que va començar ja gairebé fa un any, hem patit de tot. Quan els
amics de la CUP van marxar, hauríem d’haver intuït que el projecte que volíem
portar a terme no funcionaria, i així ens ho va demostrar el dia que Podemos
també el va abandonar. Aquest intent de confluir a qualsevol preu, fins a l’últim
moment, ens ha causat un greu problema d’identificació. Per una banda Podemos
entenent que volíem confondre als potencials votants del seu partit, per un
altra els votants d’Iniciativa que no trobaven la papereta del seu partit, i,
el cop de gràcia, la candidatura fantasma muntada per la pitjor calanya de
Calafell, que encara confonia molt la gent.
És evident que
tenim molt per aprendre, i que hem comès errors, molts, però també es cert que
en aquest camí que hem recorregut, ho hem tingut tot en contra. Per exemple,
¿com és possible que un projecte tan seriós com Guanyem Barcelona, estigui
mesos treballant sense enregistrar la marca?. Bé, això es una falta de serietat
i de visió estratègica brutal. Bueno, pot passar, però un cop t’ha passat, ¿com
pot ser que, poc desprès, un projecte com Podemos no enregistri el nom amb el
que es presenten en molts municipis? Bé, aquests errors no han passat factura a
Barcelona, i imagino que per això no tenen importància allà. Però si a això hi
afegim que la junta electoral va enregistrar la nostra candidatura com
Entesa-CeC, que des de Barcelona en Comú només s’han dignat a tenir-nos en
compte per que anéssim a reforçar les candidatures municipalistes fent-nos una
foto amb Manuela Carmena a Madrid, i que no ens han reforçat amb cap figura
mediàtica en la nostra campanya, ni tan sòls un trist disseny de pancarta... i
si ja ens centrem en els factors locals, tenim la candidatura frau Ganemos, el
fet de que una de les forces se’ns desvinculés a menys de 2 mesos de les
eleccions, i aquest intent del sector sobiranista més conservador d’enfocar les
eleccions municipals en clau nacional.
Bé, a tots
aquests factors externs, hem d’afegir els erros que, nosaltres mateixos hem
comès. El primer d’ells és la identificació, ens hem volgut identificar amb un
projecte d’èxit a Barcelona, però clar, Calafell no és Barcelona, si no hagués aparegut
la candidatura “Ganemos-Constantí-Si se puede”, hauríem tingut representació,
però d’èxit rotund com a Barcelona, res. Un altre error ha estat intentar una
confluència de sigles, sense haver treballat prèviament amb les persones. Si be
és cert, que fruit d’aquest intent, hem conformat un grup molt potent, aquest
desgast i aquestes preses han generat desconfiances, tensions i fins i tot
malestar entre algunes de les forces, o persones, que ho vam intentar.
Un cop exposat
tot això, sí que ens podem atribuir una petita victòria, i és que, gràcies a la
identificació del nostre projecte amb Barcelona en Comú, i a la confusió dels
potencials votants de Podemos sobre si el seu partit a Calafell es presentava o
no, i amb quines sigles ho feia, el senyor Constantí Ortega no ha entrat a l’ajuntament.
D’això podem estar orgullosos, i els veïns i les veïnes de Calafell ens poden
estar agraïts, i espero que la gent de Podemos Calafell també hagi après una lliçó
molt valuosa: si no omples el teu espai, vindran d’altres i l’ompliran per tu.
També podem estar
orgullosos d’haver conegut i treballat amb gent amb un gran potencial, gent
jove, i gent que, encara que ja no participin del nostre projecte, tenen molt
de camí per recórrer, gent amb una gran experiència política i amb voluntat de
canvi, i gent sense experiència amb una gran voluntat per aprendre.
I de tot això,
¿què n’hem tret? ¿què hem d’aprendre?
Be, aquí, faig
una opinió molt personal, i és que no es pot confluir amb gent amb la que no hi
ha confiança. Aquest, crec que ha estat el nostre primer error. Crec que vam forçar
la màquina i la vam trencar, que vam treballar en l’ordre incorrecte, que
hauríem d’haver treballat primer al carrer, picant pedra poc a poc, junts i
juntes, en comú, com hem repetit molts cops, i un cop teixida aquesta relació
de treball i confiança, confluir. Evidentment, és un error compartit, però està
clar que jo tinc la meva part de responsabilitat, vaig creure que la unitat
popular s’havia de construir a qualsevol preu, i quan em vaig adonar de l’error,
ja era massa tard.
Un altre lliçó molt
valuosa que he après, és que no es pot teixir una candidatura ciutadana, en un
municipi que no té un potent teixit social. Crec que aquí també hem invertit l’ordre,
que aquí també hem de picar pedra, molta pedra, per reforçar un teixit social que
ha de servir com a contraforça de l’administració local, un teixit veïnal, que
es rebel·li contra les injustícies que els hi vinguin imposades de de dalt, i
que sigui capaç de fer política des del carrer.
I per últim, el
més valuós que he après jo, es Calafell. Porto en aquest municipi pot més d’un
any, i aquest projecte m’ha fet conèixer el municipi d’una forma que no hagués après
de cap altra manera. He conegut persones increïbles, lo potència de determinats
col·lectius, problemàtiques que afecten a urbanitzacions senceres, un patrimoni
i una història sorprenents, i un teixit associatiu que té un gran potencial. El
resultat de tot això es que fa un any, vivia a Calafell, i ara sóc de Calafell.
Be, i ara,
enfocant el futur, ens preguntem, que hem de fer.
Bueno, ho vam dir
el mateix dilluns. Hem vingut per quedar-nos, qui pensi que aquest projecte que
vam construir i que es diu Calafell en Comú es un altre bolet electoral com
tots els que han sortit últimament, està molt equivocat. Estem aquí per
revolucionar el municipi, per donar la volta a una situació en la que els veïns
i les veïnes no tenen ni veu ni vot, per continuar treballant per fer créixer aquest
projecte de transformació social que ja està començant. Si algú pensa que ens
rendirem, que abandonarem la lluita, s’equivoca. I si algú vol trobar-nos, vol
saber on estem, ens trobarà al carrer.
Si no som el cavall
de Troia que obre les portes del consistori a la societat, continuarem
assetjant el consistori des del carrer.
Si el no podem
fer de l’ajuntament la primer trinxera en la lluita contra l’austeritat, la
Troika i les injustícies socials, aquesta trinxera la construirem al carrer.
Si no podem ser
la veu dels veïns i les veïnes al consistori, farem tot el que calgui per que
la veu dels veïns i de les veïnes es senti més forta als carrers.
Ens veiem a les
places!
No hay comentarios:
Publicar un comentario